Els habitatges d’ús turístic s’han convertit en un dels temes més debatuts en moltes comunitats de propietaris catalanes. L’augment de pisos turístics ha generat conflictes relacionats amb sorolls, seguretat, convivència i constant rotació d’ocupants. Per això, cada cop més comunitats estudien limitar o prohibir aquesta activitat dins de l’edifici.
A Catalunya, la comunitat de propietaris pot regular els usos permesos a la finca mitjançant acords adoptats a junta. Tot i això, per fer-ho correctament és imprescindible seguir un procediment legal específic i redactar adequadament l’acord per evitar futures impugnacions.
El primer pas consisteix a incloure l’assumpte en l’ordre del dia de la convocatòria de junta. La proposta ha d’aparèixer clarament identificada perquè tots els propietaris sàpiguen què es votarà. No n’hi ha prou amb incloure referències genèriques a “normes de convivència”.
Durant la reunió cal explicar quin tipus de limitació es vol aprovar. Algunes comunitats opten per prohibir totalment els habitatges turístics; altres prefereixen imposar condicions més restrictives, com ara limitacions d’accés, horaris o exigències específiques.
A Catalunya, la modificació dels estatuts per prohibir pisos turístics requereix assolir les majories establertes per la normativa de propietat horitzontal catalana. Per això resulta fonamental comprovar correctament les quotes de participació i deixar constància exacta del resultat de la votació a l’acta.
Un cop aprovat l’acord, el pas següent és elevar-lo a escriptura pública i inscriure’l al Registre de la Propietat. Aquest tràmit és especialment important perquè garanteix que la prohibició tingui efectes davant de futurs compradors. Sense inscripció registral, l‟eficàcia de l’acord pot generar conflictes posteriors.
També convé recordar que la comunitat no pot actuar amb caràcter retroactiu davant d’habitatges turístics que ja disposin de llicències vàlides i activitat legalment consolidada. Precisament per això moltes comunitats busquen actuar com més aviat millor, abans que s’atorguin noves autoritzacions.
Un altre error freqüent és aprovar acords ambigus o mal redactats. Frases genèriques o conceptes poc concrets poden facilitar impugnacions judicials. Per això és recomanable comptar amb assessorament jurídic especialitzat abans de convocar la junta.
A més, cada ajuntament pot establir requisits urbanístics i limitacions addicionals per a aquest tipus d’activitat. En els darrers anys, nombroses ciutats han reforçat la regulació dels habitatges turístics amb l’objectiu de protegir el mercat residencial i alleujar la pressió sobre els veïns.
A Promocat observem que cada cop més compradors valoren positivament les finques amb regulació clara sobre l’ús turístic. Una bona gestió comunitària no sols millora la convivència, sinó que també ajuda a preservar el valor residencial de l’edifici a llarg termini.