La quantitat que un propietari paga cada mes a la comunitat de veïns no s’ha de confondre amb qualsevol altre desemborsament que pugui sorgir durant l’any. La quota ordinària serveix per atendre les despeses habituals de l’edifici, mentre que les despeses extraordinàries poden aparèixer quan la comunitat necessita afrontar determinades actuacions que no estaven incloses en el pressupost habitual.
Les quotes ordinàries permeten finançar serveis i necessitats recurrents: neteja, electricitat de les zones comunes, manteniment de l’ascensor, assegurances, jardineria, petites reparacions o conservació general, entre d’altres. L’import que correspon a cada propietari depèn de les regles de repartiment establertes per a la comunitat.
La quota de participació és clau per entendre com es distribueixen les despeses d’una comunitat. Cada habitatge o local té assignat un percentatge en funció del seu valor respecte al conjunt de l’edifici, i aquest percentatge serveix per calcular quina part de les càrregues i els beneficis correspon a cada propietari. No obstant això, també hi pot haver regles específiques establertes al títol constitutiu o als estatuts.
Les despeses extraordinàries funcionen d’una altra manera. Una comunitat pot necessitar fer una obra de certa importància, reparar una instal·lació, millorar l’accessibilitat o afrontar una actuació de conservació que impliqui un desemborsament superior al previst en el pressupost ordinari. En aquests casos es pot aprovar una vessa per recaptar les quantitats necessàries.
No totes les derrames responen a la mateixa causa. Algunes poden estar relacionades amb obres necessàries per conservar l’edifici, mentre que altres poden correspondre a millores o actuacions concretes. La Llei de propietat horitzontal estableix regles específiques per a diferents tipus d’obres i actuacions, per la qual cosa la forma d’aprovació i de repartiment dependrà de cada cas.
També és important saber que una vessa no ha de repartir-se simplement dividint el cost entre tots els veïns a parts iguals. La distribució dependrà del règim aplicable i de les regles de la comunitat. En determinats supòsits, a més, hi ha disposicions específiques sobre qui n’ha d’assumir una quantitat quan es produeix una transmissió de l’immoble.
Per això, quan un comprador estudia un habitatge, no s’hauria de limitar a preguntar quant es paga de comunitat cada mes. També és recomanable conèixer si hi ha derrames aprovades, obres previstes o despeses extraordinàries que puguin afectar l’immoble.
A Promocat, explicar aquesta diferència permet valorar millor el cost real d’una propietat. Una quota mensual aparentment reduïda no explica tota la història i l’edifici ha d’afrontar pròximament una actuació important.