Els conflictes entre propietaris i llogaters no sempre han d’acabar necessàriament davant d’un jutjat. L’arbitratge és una alternativa de resolució de controvèrsies que es pot utilitzar quan les parts han acordat sotmetre determinats conflictes a aquest procediment i es compleixen els requisits legals.
Tot comença amb el conveni arbitral, és a dir, l‟acord pel qual les parts decideixen recórrer al‟arbitratge si sorgeix un conflicte. Aquest acord es pot incloure com una clàusula dins un contracte o establir-se de manera independent. Perquè sigui vàlid, ha de quedar per escrit i deixar clar quines controvèrsies volen resoldre mitjançant arbitratge.
En un contracte de lloguer, això significa que propietari i llogater poden establir prèviament com s’abordaran determinades discrepàncies. Tot i això, l’existència d’una clàusula no converteix automàticament qualsevol problema en una qüestió susceptible d’arbitratge. Abans d’utilitzar aquesta via cal comprovar que la matèria concreta es pot sotmetre legalment al procediment i que l’acord està plantejat correctament.
Una de les característiques de l’arbitratge és que hi intervé un àrbitre o un tribunal arbitral, en lloc d’un jutge, per resoldre la controvèrsia que les parts hagin sotmès a la seva decisió. El procediment i les regles concretes poden dependre de la institució que administri l’arbitratge i del pactat.
El procediment finalitza mitjançant un laude. La legislació estableix que, excepte acord diferent, els àrbitres han de decidir la controvèrsia dins dels terminis previstos legalment i que el laude ha de constar per escrit i estar motivat, amb les excepcions previstes per la mateixa norma.
Entre els aspectes que poden resultar atractius de l’arbitratge hi ha la possibilitat de comptar amb un procediment específicament dissenyat per resoldre la controvèrsia sotmesa als àrbitres. No obstant això, també hi ha costos i requisits que cal conèixer prèviament. Per això, no s’hauria d’incloure una clàusula d’arbitratge de manera automàtica o utilitzant un model sense comprovar-ne el contingut.
També cal diferenciar l’arbitratge de la mediació. En una mediació, un tercer ajuda les parts a buscar un acord, mentre que a l’arbitratge l’àrbitre adopta una decisió sobre la controvèrsia sotmesa al seu coneixement.
A Promocat, conèixer aquestes diferències ajuda propietaris i llogaters a entendre millor quin mecanisme han pactat i quines conseqüències pot tenir. Una clàusula correctament plantejada permet evitar dubtes sobre el procediment que cal seguir si durant l’arrendament sorgeix una controvèrsia.