En una compravenda immobiliària és habitual que comprador i venedor signin algun document abans d’acudir al notari. Dues de les figures que generen més dubtes són el contracte de reserva i el contracte d’arres. Tot i que tots dos poden implicar el lliurament de diners, no tenen necessàriament la mateixa finalitat ni produeixen les mateixes conseqüències.
Què és un contracte de reserva?
La reserva se sol utilitzar per retirar temporalment un habitatge del mercat. El comprador lliura una quantitat i el venedor es compromet a no oferir l’immoble a altres interessats durant el període establert.
El document hauria d’indicar el preu acordat, l’import lliurat, el termini de reserva i què passa si finalment la compravenda no es fa.
El seu contingut és especialment important perquè no hi ha una única fórmula universal per a tots els contractes de reserva.
I què són les arres?
Les arres són una quantitat lliurada com a part d’un acord previ a la compravenda. La seva funció i les conseqüències depenen del tipus d’arres pactat.
Les més conegudes són les arres penitencials, regulades a l’article 1454 del Codi Civil. Quan es pacten correctament, permeten a les parts desistir de l’operació en les condicions previstes: el comprador pot perdre les arres i el venedor les ha de tornar duplicades.
També hi ha arres confirmatòries o penals, que tenen una finalitat diferent.
Principals diferències
La reserva se sol centrar a mantenir temporalment l’habitatge fora del mercat, mentre que les arres estan més directament vinculades al compromís de fer la compravenda.
A més, no cal assumir que qualsevol quantitat lliurada constitueix automàticament arres penitencials. La redacció del document és fonamental.
Quina convé signar?
Dependrà de la situació concreta. En tots dos casos és important especificar clarament què passa si comprador o venedor incompleixen.
També convé preveure què passa si l’operació depèn d’aconseguir finançament, si hi apareixen càrregues desconegudes o si hi ha problemes documentals.
Abans de lliurar diners, és recomanable revisar-ne la titularitat, les càrregues i la resta de documentació de l’habitatge.
A Promocat recomanem no signar cap document únicament perquè hi hagi pressa per assegurar un habitatge. Comprendre les conseqüències jurídiques de l’acord permet negociar amb més seguretat i evitar conflictes posteriors.